Les acaballes de setembre m’envaeixen de tristor.
Poc poc s’acaba el mes, poc a poc el sol ens va deixant. I al mateix temps que trobem fulles seques al jardí, també trobem fruits d’aquests temps:
Mores, gerds, figues ... encara hi una mica de color als marges.
Al costat del pou comencen a florir unes campanes liles que m’avisen que arriba l’octubre.
Sort que avui encara puc esmorzar a fora el terrat . El sol escalfa prou com a gaudir d’un cafè amb llet a fora. A primera línea del paisatge , aquell que des del terrat veig. Roses, el pení, el blau del mar. L’Albera al fons alta envers el pla de l’Empordà, que contrasta amb el blau del cel.
De fons els camps de colors grocs i verds combinats segons el que hi sembrat o recollit.
Ben pensat el setembre es un bon mes si el temps hi acompanya i tampoc cal estar trist amb aquest espai que m’envolta!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada